El 1884, mentre l’Ajuntament de Barcelona renova el vot de ciutat a sant Roc que havia deixat de complir el 1851, els veïns i comerciants del barri escullen els membres de la que seria la primera Comissió de Festes de Sant Roc constituïda oficialment i, per tant, de la qual es conserven les actes i els comptes. La nova Comissió de Festes donarà un gran impuls a les celebracions en el seu aspecte més festiu i popular.
S’estrenen nous guarniments que confeccionen els veïns, amb gallardets per tota la plaça i amb set grans banderes per als set carrers del barri. Es complementen els jocs de sortija amb la primera cucanya, que és portada des de Sarrià. Es contracten bandes de música que participen al Seguici del sant i que amenitzen els concerts de tarda i els balls de nit. Les representacions de putxinel•lis són ja un clàssic de la festa. S’inicia la tradició dels Panellets de Sant Roc -dolç de recepta secreta i de gran anomenada arreu- i, gràcies al bisbe Català, el repartiment de bons i del pa dels pobres. El 1894 se celebren unes grans festes pel Centenari de la Bandera dels Bastaixos de la Plaça Nova.
Al darrer terç del segle XIX les celebracions de Sant Roc de la Plaça Nova s’estenen pels carrers del voltant: el de Ripoll, el de la Palla, el de la Tapineria, el dels Sagristans... Les Festes de la Plaça Nova, però, gaudien d’un ampli reconeixement a tota la ciutat. Hi acudien autèntiques multituds a veure les il•luminacions i a assistir als balls dels envelats i dels cafès però, sobretot, als focs d’artifici que tancaven les festes, que durant dècades van ser els més celebrats de tota la ciutat de Barcelona.
