El Nan Cucut es va estrenar un any després d’en Roc i la Laieta, els gegants de la Plaça Nova, i els capgrossos Tano i Beco, construïts el 1906 per El Arte Cristiano d’Olot, la Comissió de Festes de Sant Roc va encarregar un tercer nan al taller Las Artes Religiosas d’Olot. En Toribi Sala ja havia fet un capgròs olotí amb el model del personatge dibuixat per Gaietà Cornet que donava nom a la revista barcelonina Cucut. El de la plaça Nova s’assemblava al capgròs olotí, però era més fidel al dibuix de la revista. El capgròs, amb barretina, corbatí de llaç i paraigües, cavalcant un ase, va participar a les Festes de Sant Roc i a d’altres celebracions infantils fins el 1924, quan, tancat en uns magatzems, es va malmetre i va desaparèixer.
El 1986 l’Associació de Festes de la Plaça Nova va voler recuperar el Cu-cut per acompanyar els gegants. L’encàrrec va ser fet a Domènec Umbert, qui va construir un Cu-cut amb trets molt més suaus i infantils, el capgròs el va convertir en una mena de gegantó-nan, ja que és portat amb cavallet com un gegant i, la carcassa de la figura cobreix tot el cos del portador com els nans. Va ser estrenat el 15 d’agost de 1986. El 1987 va viatjar al Japó, des d’aleshores ha esdevingut un dels personatges més populars de l’imatginari festiu barceloní.
El Cu-cut té un ball propi amb una melodia adaptada pels grallers La Pessigolla sobre uns compassos de La Flauta Màgica de W.A.Mozart. Participa amb el seu ball al Seguici de Sant Roc, festa major del Barri Gòtic de Barcelona, el 16 d’agost. També ho fa el febrer per les Festes de Santa Eulàlia –Festa Major d’hivern de Barcelona-, el setembre dins les Festes de la Mercè i a la processó de Corpus Christi de Barcelona, acompanyat pels Grallers La Pessigolla de la Plaça Nova.