Calendaris Tradicionals, des del món rural a la societat industrial

L’exposició presenta un aproximació al que va ser la producció de calendaris i almanacs durant tot el segle XIX i principis del segle xx, unes publicacions que es van fer molt populars pels seus continguts, amb dades astronòmiques, religioses, festives i d’interès agrícola, com podien ser les llunacions, el pronòstic del temps o la celebració de fires i mercats. Una informació molt útil per a la població en general, però en especial per al món rural i la pagesia.
Juntament amb aquests continguts més pràctics i tabulats, els calendaris també contenien versos, dites, escrits sobre cultura popular o remeis, així com recomanacions per a la  sembra i plantació dels productes del camp. De petit format i amb cobertes senzilles, les il·lustracions més vistoses quedaven reservades a les pàgines interiors, on apareixien moltes imatges arquetípiques de la vida de pagès i les feines del camp.
Amb el temps, els calendaris es van anar diversificant per temàtiques: n’hi havia de religiosos, instructius i morals, literaris, polítics, satírics, filosòfics, etc. Tant van proliferar, que comerços i empreses amb cert renom publicaven els seus propis almanacs per regalar als clients com a reclam publicitari.
A partir de la segona meitat del segle xix, l’edició de calendaris a Catalunya representava tot un negoci que donava feina a editors, impressors, gravadors i dibuixants. Se’n feien grans tiratges que, en algun cas, van arribar a superar el milió d’exemplars.
A l’exposició PER NO PERDRE EL TEMPS podrem observar com eren i com van evolucionar els calendaris tradicionals, la varietat de  capçaleres i de formats que existien, quina era l’estructura i els continguts més habituals o les imatges arquetípiques. Ho farem a través d’una petita però singular col·lecció de calendaris vuitcentistes representativa de la gran producció que va existir a Catalunya i també a l’Estat espanyol.
Visita els plafons de l’exposició: descarrega