Barcelona, commocionada per les constants plagues de pesta dels segles XIV, XV i XVI l’any 1519 va declarar sant Roc patró de la ciutat. El Consell de Cent barceloní l’any 1563 va fer el vot de ciutat a sant Roc, renovat l’any 1569, amb el compromís de celebrar la seva festa amb seguici corporatiu, missa pròpia a Santa Eulàlia del Camp i altres solemnitats.
L’any 1589, els veïns del barri de la Catedral de Barcelona, en agraïment per haver estat preservats de la terrible pesta bubònica d’aquell any, van constituir la Confraria de Sant Roch de la Plassa Nova i, des d’aquell mateix any, van celebrar festes en el seu honor. Així naixien unes celebracions que perdurarien fins als nostres dies i que han esdevingut la festa patronal i popular de carrer més antiga de la ciutat.
Els veïns i els comerciants de la plaça Nova —centre vital, comercial i social del barri de la Catedral— seguirien i enriquirien aquesta tradició al llarg de quatre segles i un quart, constituïts en Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, malgrat que haurien de superar tota mena de dificultats i conflictes, fins i tot la pràctica destrucció del barri i l’obligada diàspora de molts dels veïns.
Superada la transformació urbanística del barri i les seves dramàtiques conseqüències, les Festes de Sant Roc entren al segle XXI, de la mà de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, com una de les tradicions barcelonines més antigues i singulars.
Aquesta exposició és la història d’unes dones i d’uns homes, d’un barri i d’una ciutat que, al voltant de sant Roc i de la plaça Nova, han viscut una aventura incomparable de 4 ¼ segles.

425b

Descarrega’t els rotlles de l’exposició.
Descarrega’t la fitxa tècnica.