L’actual Comissió de Festes de Sant Roc és una secció més de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, la seva principal responsabilitat és el disseny, preparació i realització de les Festes de Sant Roc de Barcelona a la plaça Nova. La Comissió de Festes és integrada, a part de per la seva junta, pels responsables de les diferents tasques de les festes i per qualsevol altre membre de l’Associació que hi treballi i de molts col·laboradors externs, especialment veïns i ex veïns del barri de la Catedral. La Comissió de Festes és el referent històric de la nostra Associació que, de fet, durant quatre-cents anys (1589–1988) ha estat l’entitat responsable de totes les activitats fins que l’any 1988 es va refundar en Associació de Festes de la Plaça Nova.

Història

L’any 1589, els veïns del barri de la Catedral de Barcelona, en agraïment per haver estat preservats de la terrible pesta bubònica d’aquell any, van constituir la Confraria de Sant Roch de la Plassa Nova i, des d’aquell mateix any, van celebrar festes en el seu honor. Així naixien unes celebracions que perdurarien fins als nostres dies i que han esdevingut la festa patronal i popular de carrer més antiga de la ciutat.

Durant els primers anys del segle xix, l’aparició d’un nou fenomen va representar una veritable transformació de la plaça Nova i de la seva festa: la constatació i el reconeixement del veïnat, bàsicament format per menestrals i per classes populars, com a territori cohesionat amb una identitat pròpia i singular, un barri: el barri de la Catedral. La plaça Nova, des del seu naixement el 1355, era el centre vital, comercial i social del barri de la Catedral, que acollia tota mena de mercats a redós dels quals van aparèixer tota mena de negocis familiars, comerços, fondes i hostals que perdurarien fins ben entrat el segle xx. Aquestes famílies de tota la vida —els Xacó, els Morató, els Castells, els Noguera, i persones com Tòfol el Cansalader, Guimet dels Billars, Pontí Daurador, la Pepeta Caball…— seran durant els dos primers terços del segle xix els responsables espontanis del manteniment i la il·luminació de la fornícula i de tenir cura de la imatge de sant Roc al llarg de tot l’any, així com de la celebració de les seves festes, que cada vegada eren més populars.

L’any 1884 l’Ajuntament de Barcelona renova el vot de ciutat a sant Roc, vot que havia deixat de complir trenta-tres anys abans, i el bisbe Jaume Català i Albons concedia quaranta dies d’indulgència als devots que preguessin un parenostre i una avemaria a la imatge de sant Roc de la plaça Nova el dia de la seva festa. Mentrestant, els veïns i comerciants del barri escollien els membres de la que seria la primera Comissió de Festes oficialment constituïda i, per tant, la primera de la qual es conserven les actes i els comptes.

El primer president de la Comissió de Festes va ser Gervasi Amat, comerciant de la plaça que tenia una botiga d’estores i persianes. La resta de la Comissió estava integrada per altres comerciants de la plaça i dels carrers adjacents i amb un llarg llinatge al barri: Josep Morató (sabater), Joan Miquel (carboner), Josep Rigau (forner) i Josep Campañà (graner). La nova Comissió, des d’aleshores, convidaria a les Festes veïns i visitants amb els seus pregons i crides escrits en vers i plens d’ironia; una autèntica mostra de la literatura popular en català de l’època. La nova Comissió donarà un gran impuls a les celebracions en els aspectes més festius i populars.

El primer terç del segle xx va representar l’autèntica edat d’or de les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. L’any 1903 es renova la Comissió de Festes. Un primer pas de la renovació ja havia començat el 1902, amb la incorporació de joves pertanyents als llinatges menestrals habituals del barri i de nous veïns, prohoms de la política i la intel·lectualitat del moment i joves amb ínfules artístiques que donarien un gir a la festa i que, sense alterar l’esperit popular de la seva essència, l’enriquiria amb un aire nou de catalanitat i modernisme.

Els membres de la nova Comissió eren persones ben conegudes al barri i, només pel fet de pertànyer-hi, eren considerats l’elit del veïnat: primer Francesc Taxonera, Joan Fadurdo, Josep Dueñas, Antoni Gené, Antoni Campañá Francesc Puig i Alfonso, Camilo Carballo o Francesc Llorenç, i després Isidre Baqué, Benet Morató, Antoni P. Rigau, Roc Russinyol, Antoni Thomas, Josep Urgés, Matías Gavín, Josep Barbany o Joan Estruch. Però tots ells al barri no deixarien mai de ser Pepet del Carril, Antonet del Forn, Juanito de la Taverna, Benito de les Sabates, Antoniu el Cansalader, el Senyor Paco de la Farmàcia, Pep el Matalasser, el Senyor Franciscu de la Llibreria, Matías Vetes i Fils o Isidret el Torner.

A la fi de la Guerra Civil (1936-1939) i instaurat el nou règim del dictador general Franco, el mateix any 1939 es van tornar a celebrar les Festes amb els actes més tradicionals i, evidentment, els religiosos. La primera reunió de la Comissió de Festes va ser el 28 de maig als salons del Palau Episcopal, sota la supervisió del bisbe Miguel de los Santos, just quatre mesos després d’acabada la guerra. Els membres de la Comissió de Festes que restaven encara no eren conscients, tal com no ho era gran part de la població, de l’abast de la victòria feixista i de les seves conseqüències.

Malgrat tot, els membres de la Comissió que encara restaven vius i que continuaven al barri van fer tot el possible per mantenir l’esperit i la catalanitat de la festa, amb actes com el seguici, les sardanes i les actuacions d’esbarts i corals. Cal esmentar els valents i entusiastes membres de la Comissió d’aquells anys difícils: Joan Estruch i Sastre, Francesc Taxonera, Antoni P. Rigau, Antoni Thomas, Ramon Masgrau, Benet Morató, Nemesi Ponsati, Ricard Maria Baqué, Narcís Moner, Manel Solà, Amadeu Estruch, Àlvar Xanxo i totes i tots els que col·laboraren amb ells.

L’any 1958, amb la desaparició física, almenys parcialment, de la plaça Nova i de gran part del barri de la Catedral, i amb la marxa forçada de moltíssims dels seus veïns, dos dels tres components imprescindibles per a la celebració de la festa feien fallida: la plaça com a espai de comunicació i d’intercanvi social i cultural, i el gruix del col·lectiu veïnal com a concelebrant; es mantenia, però, el motiu originari de la celebració: sant Roc de Barcelona. El mèrit lloable, titànic i mai prou reconegut de la Comissió de Festes va ser, d’una banda, saber lligar les relacions entre els vells i els nous veïns i els exveïns —es va crear l’expressió exveïns— i, de l’altra, mantenir l’esperit de la plaça Nova com a fòrum i epicentre del barri tot estenent la seva àrea d’influència als barris veïns del Call, el Pi i Santa Anna: el nou barri de la nova Plaça Nova.

La Comissió de Festes, conscient de les terribles circumstàncies per les quals passaven no tan sols la continuïtat física del barri sinó també les mateixes relacions veïnals i familiars, va exercir d’autèntica associació de veïns i comerciants. L’any 1950 la Comissió va augmentar molt considerablement el nombre de membres, la majoria, joves que no es resignaven a la desaparició del barri, de les seves tradicions i del contacte entre els veïns. Sant Roc, i la Comissió, van reaccionar amb energia…

Al costat dels membres més veterans de la Comissió de Festes, que mantenien l’esperit tradicional del barri i de la festa, el dinamisme dels nous components —Joan Estruch i Pipó, Antoni Parellada, Joan Guillem, Joaquim Bosch, Joan Camps, Josep Mestres, Manel Ribé, Santiago Garcia, Jaume Guchans, Joan Pla, Emili Marqui, Jaume Pineda, Jaume Planas, Josep Maria Pujol, Jordi Vallejo i Francesc Verdú, i altres joves que hi col·laboraven i que, als anys seixanta, entrarien a formar part de la Comissió— va fer que les Festes creixessin tant en activitats com en popularitat. Les Festes de Sant Roc van actuar com una eficaç eina cohesionadora de vells veïns, exveïns i veïns nous.

La Comissió de Festes, que ara es reunia al nou Bar Estruch, a l’avinguda de la Catedral, número 3, tot i reconèixer el canvi tan substancial que s’havia produït al barri, s’esforçava fent crides als nous veïns, publicant en els programes de les Festes articles i retalls de premsa de reafirmació, de reconeixement i d’exaltació, i encarregant escrits a periodistes, historiadors i escriptors que farien el panegíric de les Festes i del barri renovat. Són destacables els de Josep Maria Espinàs o els d’Avel·lí Artís, Sempronio, entre d’altres. Malgrat la transformació, amb la vitalitat de nous membres de la Comissió de Festes, aquestes es preparaven per a una segona edat d’or que s’allargaria de l’any 1959 al 1971. Els nous membres eren joves, i no tan joves, que treballaven per les Festes abans de ser oficialment components de la Comissió, tot encarregant-se dels jocs tradicionals, de la Cucanya i dels gegants i cercant recursos econòmics i nous associats més enllà dels límits tradicionals del barri. Cal esmentar Joan Bach, Pasqual Borràs, Joaquim Borràs, Manel Carcarra, els germans Lluís i Miquel Cortés, Josep Cercós, Àngel Suriol i Joaquim Gómez Jornet, primer, i, més tard, Andreu Pérez, Ernest Fonollosa, Josep Aragonés, Eduard Díez, Francesc Díez, Emili Serra, Jaume Gilabert, Josep Riu i Josep Cordomí i Fernández.

Amb la recuperació de la democràcia i del carrer com a espai d’expressió i de festa, el naixement de col·lectius que cercaven en la cultura popular i tradicional les arrels del país es va generalitzar. A la plaça Nova l’entrada de nous joves del barri —Xavier Cordomí o Manel Macià, primer, i Maria Teresa Aguilà, Mariano Baraut o Ferran Gómez, entre d’altres, després— orientava les Festes en aquest sentit. D’aquesta manera, el naixement de la Colla de la Plaça Nova, l’any 1982, integrada per joves d’arreu de la ciutat que col·laboraven amb la Comissió però sense formar-ne part, representaria un punt d’inflexió important per a les Festes de Sant Roc i les tradicions de l’antic barri de la Catedral.

El primer que va fer la Colla de la Plaça Nova va ser fer-se càrrec dels vells gegants de Sant Roc per a participar no tan sols en les Festes de Sant Roc i en la Cavalcada de la Mercè —en què concorrien des de mitjan anys cinquanta—, sinó també en les moltes trobades de gegants que començava a ser costum de celebrar arreu del país. El responsable de les actuacions dels gegants fins aleshores havia estat el mateix membre de la Comissió de Festes que es feia càrrec de la Cucanya, l’Ernest Fonollosa, però els geganters no tenien una organització específica per a respondre a les noves activitats per a les quals eren reclamats. D’aquesta manera la nova Colla de Gegants de la Plaça Nova es va estructurar com a colla de geganters autònoma de la Comissió de Festes. El primer grup era constituït per vint-i-dos nois i noies portadors i un cap de colla. El cap de colla entrava directament a formar part de la Comissió de Festes. Josep Maria Roig, Carolina Rius i Enric Rodríguez van ser els caps de colla dels geganters fins a l’any 1988, quan la Colla i la Comissió es van fusionar i van constituir l’Associació de Festes de la Plaça Nova.

Les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova entren al segle xxi totalment renovades i amb respecte per la responsabilitat que representa tenir més de quatre segles de tradició i el precedent de milers de dones i d’homes que van construir un barri i una ciutat. Amb la fundació de l’Associació de Festes de la Plaça Nova l’objectiu principal dels associats era, i és, el manteniment, l’estudi i la difusió de Sant Roc com a tradició i patrimoni immaterial de tota la ciutat de Barcelona.

Les Festes de Sant Roc han fixat una programació en la qual els actes tradicionals incorporats a la celebració durant més de quatre-cents anys ara són l’eix vertebrador de la litúrgia festiva. La festa actual té aquest doble vessant de tradició barcelonina, patrimoni de la ciutat, i de festa popular del barri que durant quatre segles i quart ha estat la Vilanova dels Arcs, el barri de la Catedral i el barri Gòtic. D’aquesta manera la celebració reiterativa de la tradició es configura amb un seguit d’activitats que són les que singularitzen Sant Roc de Barcelona.

Galeria d’Honor: 

Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova anys 1829 – 1870

Precedents, veïns i comerciats del barri responsables de les festes (només conservem alguns noms)

Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, anys 1884 – 1988

I tants i tantes homes i dones, veïns i exveïns del barri de la Plaça Nova que, sense ser formalment membres de la Comissió, al llarg de la seva vida sempre n’han estat col·laboradors, treballant per les Festes i lluitant pel barri.

Des del 1982, quan un grup de joves funda la Colla de la Plaça Nova, com a portadors i músics dels gegants, primer, i com a colla de diables, després, els col·laboradors amb la festa augmentaren enormement. Més de cent joves passaren per la colla fins a l’any 1988, quan la Comissió i la Colla es fusionaren i constituïren l’Associació de Festes de la Plaça Nova.

Des d’aleshores, i fins avui, més de quatre-centes vint-i-cinc persones han treballat, des de la plaça Nova, per la festa i la tradició barcelonina, les Festes de Sant Roc de Barcelona a la plaça Nova.