Bestiari
ÀLIGA DE LA CIUTAT DE BARCELONA
L'Àliga de la ciutat de Barcelona, de la qual ja tenim notícies al segle XIV, va viure la seva època més esplendorosa en els segles XVI i XVII, quan era responsabilitat del Consell Municipal i, per aquest motiu, s'havia de presentar a qualsevol cerimònia, festa oficial o acte on assistís qualsevol del membre del Consell, representant la mateixa ciutat de Barcelona.
Tenia el privilegi de ballar dins de les esglésies després dels oficis solemnes i abans de començar la processó del Corpus, desfilava just davant de la Custòdia de la Sagrada Forma i separada de la resta d'entremesos. El seu ball era considerat el més gran honor que es podia oferir als personatges més nobles que visitaven la ciutat i és per això que la trobem en les celebracions de rebuda del rei de Portugal (1463), de l'emperador Carles I (1519), del rei Felip II (1568), del rei Felip III (1599), de Felip de Borbó (1701) i de l'arxiduc Carles (1703).
El Decret de Nova Planta (1716) implica un atac al seu simbolisme i una restricció dels seus privilegis i posteriorment, amb les prohibicions de 1771, ja es limita el lloc on l'Àliga pot realitzar el seu ball. Finalment, la seva darrera referència la trobem al 1807, per les festes de canonització de sant Josep Oriol. A l'agost de 1989, l'Àliga de Barcelona és recuperada com a element del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, sota responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova. Forma part ja des de la seva creació del Seguici Popular de Barcelona, amb ball propi i música pròpia, recuperada d'una antiga melodia trobada a l'arxiu parroquial del Pi i coneguda com a Ball per a ballar l'Àliga de Barcelona.
El 1998 l'Associació de Festes de la Plaça Nova va oferir oficialment la figura a la ciutat per mitjà de l'Institut de Cultura, de manera que torna a ser considerada un entremès municipal, amb el seu protocol propi, residint en dependències municipals i representant la ciutat comtal en aquelles ocasions que li escaigui.
Tenia el privilegi de ballar dins de les esglésies després dels oficis solemnes i abans de començar la processó del Corpus, desfilava just davant de la Custòdia de la Sagrada Forma i separada de la resta d'entremesos. El seu ball era considerat el més gran honor que es podia oferir als personatges més nobles que visitaven la ciutat i és per això que la trobem en les celebracions de rebuda del rei de Portugal (1463), de l'emperador Carles I (1519), del rei Felip II (1568), del rei Felip III (1599), de Felip de Borbó (1701) i de l'arxiduc Carles (1703).
El Decret de Nova Planta (1716) implica un atac al seu simbolisme i una restricció dels seus privilegis i posteriorment, amb les prohibicions de 1771, ja es limita el lloc on l'Àliga pot realitzar el seu ball. Finalment, la seva darrera referència la trobem al 1807, per les festes de canonització de sant Josep Oriol. A l'agost de 1989, l'Àliga de Barcelona és recuperada com a element del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, sota responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova. Forma part ja des de la seva creació del Seguici Popular de Barcelona, amb ball propi i música pròpia, recuperada d'una antiga melodia trobada a l'arxiu parroquial del Pi i coneguda com a Ball per a ballar l'Àliga de Barcelona.
El 1998 l'Associació de Festes de la Plaça Nova va oferir oficialment la figura a la ciutat per mitjà de l'Institut de Cultura, de manera que torna a ser considerada un entremès municipal, amb el seu protocol propi, residint en dependències municipals i representant la ciutat comtal en aquelles ocasions que li escaigui.
VIBRIA DE BARCELONA
El nom de Víbria té el seu origen en l'expressió "vibre" que vol dir escurçó. Aquesta serp, molt corrent a Catalunya i alhora perillosa i temuda, ha estat fàcilment adaptada a llegendes de monstres malignes que lluiten contra cavallers -la de Sant Jordi n'és un exemple-. I, alhora que l'expressió ha anat evolucionant del terme masculí al femení actual, el mateix ha succeït amb la figura, que ha passat a tenir l'aparença de drac amb l'afegit del pits de dona i que fa que actualment la coneguem com a drac femella.
La primera notícia de la Víbria festiva amb aquest nom la tenim al 1399 quan el Consell de la Ciutat es va desplaçar a Saragossa amb motiu de la coronació de del rei Martí l'Humà. Ara bé hi han referències anteriors que ens remetem a mitjans del segle XIII parlant de la figura estretament lligada a la casa reial de Barcelona. Posteriorment, entre altres referències, la trobem l'any 1424 a la processó del Corpus de la parròquia de Santa Maria del Mar, l'any 1481 en la rebuda de la reina Isabel de Castella i l'any 1568 i amb motiu de l'entrada del rei Felip II, la Víbria és portada pel gremi dels ferrers.
Com a la resta de figures del Bestiari Històric, la trobem els anys 1601 i 1701 per les festes de canonització de sant Ramon de Penyafort i per les festes de la rebuda de Felip de Borbó a Barcelona respectivament. És a partir d'aquest moment que la figura es confon, participa a les processons com a membre de la comparsa del Drac i comença a ser coneguda com la Dragona o com la femella del Drac. Finalment amb les restriccions de 1780 la figura acaba per desaparèixer.
La nova Víbria de Barcelona és recuperada el 1993, seguint el Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, sota la responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova. A l'actualitat la podem veure com a membre del Seguici Popular de Barcelona amb ball propi, la Dansa de la Víbria, executat amb música de gralla i percussió, i com a bèstia foguera participant en correfocs.
La primera notícia de la Víbria festiva amb aquest nom la tenim al 1399 quan el Consell de la Ciutat es va desplaçar a Saragossa amb motiu de la coronació de del rei Martí l'Humà. Ara bé hi han referències anteriors que ens remetem a mitjans del segle XIII parlant de la figura estretament lligada a la casa reial de Barcelona. Posteriorment, entre altres referències, la trobem l'any 1424 a la processó del Corpus de la parròquia de Santa Maria del Mar, l'any 1481 en la rebuda de la reina Isabel de Castella i l'any 1568 i amb motiu de l'entrada del rei Felip II, la Víbria és portada pel gremi dels ferrers.
Com a la resta de figures del Bestiari Històric, la trobem els anys 1601 i 1701 per les festes de canonització de sant Ramon de Penyafort i per les festes de la rebuda de Felip de Borbó a Barcelona respectivament. És a partir d'aquest moment que la figura es confon, participa a les processons com a membre de la comparsa del Drac i comença a ser coneguda com la Dragona o com la femella del Drac. Finalment amb les restriccions de 1780 la figura acaba per desaparèixer.
La nova Víbria de Barcelona és recuperada el 1993, seguint el Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, sota la responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova. A l'actualitat la podem veure com a membre del Seguici Popular de Barcelona amb ball propi, la Dansa de la Víbria, executat amb música de gralla i percussió, i com a bèstia foguera participant en correfocs.
ARPELLA DEL BARRI GÒTIC
L’arpella, àliga marina o dels aigüamolls, és una figura del bestiari, de foc i d’animació, recreada a partir de la vella Àliga de la Ciutat de Barcelona per l’Associació de Festes de la Plaça Nova el 1998.
La seva mobilitat, la figura espectacular i els punts de foc al bec, la fan una peça molt versàtil. Des de la seva creació ha participat en els actes de foc i d’animació de les festes de Sant Roc, de Santa Eulàlia, de Sant Jordi i de La Mercè, entre d’altres de Barcelona.
Pot participar, acompanyada per tabalers, en correfocs i d’altres espectacles de foc, sola o acompanyada pels Diables del Barri Gòtic. El seu foc i agilitat la fan molt divertida i participativa. Tanmateix pot participar, acompanya pels grallers La Pessigolla de la Plaça Nova, en desfilades i cercaviles, sola o acompanyada de la Víbria – amb una coreografia especial-, o bé amb capgrossos i/o xanquers.
La seva curta existènica és farcida d’actuacions, tant de foc com d’animació, que acrediten el seu èxit entre el públic: Palma de Mallorca, Perpinyà, Blanes, Vilafranca, Figueres, Malgrat, Sant Pol...
La seva mobilitat, la figura espectacular i els punts de foc al bec, la fan una peça molt versàtil. Des de la seva creació ha participat en els actes de foc i d’animació de les festes de Sant Roc, de Santa Eulàlia, de Sant Jordi i de La Mercè, entre d’altres de Barcelona.
Pot participar, acompanyada per tabalers, en correfocs i d’altres espectacles de foc, sola o acompanyada pels Diables del Barri Gòtic. El seu foc i agilitat la fan molt divertida i participativa. Tanmateix pot participar, acompanya pels grallers La Pessigolla de la Plaça Nova, en desfilades i cercaviles, sola o acompanyada de la Víbria – amb una coreografia especial-, o bé amb capgrossos i/o xanquers.
La seva curta existènica és farcida d’actuacions, tant de foc com d’animació, que acrediten el seu èxit entre el públic: Palma de Mallorca, Perpinyà, Blanes, Vilafranca, Figueres, Malgrat, Sant Pol...
