A la cantonada de la plaça Nova amb el carrer dels Boters, des de l’any 1563, els veïns del barri de la Catedral de Barcelona, antiga Vilanova dels Arcs, veneraven la imatge de Sant Roc. El 1589, any que la pesta bubònica assolà terriblement el país, el veïnat constituí la Confraria de Sant Roch de la Plassa Nova. La Confraria celebrava el sant participant a la processó del Consell Cent i amb oficis, lluminàries i concerts a la plaça. Així començaven unes festes que, amb tota mena de dificultats, arribaran fins els nostres dies.
El seguici del Consell de Cent a l’església de Santa Eulàlia del Camp duraria fins el 1650, quan, amb motiu de la Guerra dels Segadors, Barcelona era sota setge i Santa Eulàlia del Camp va ser destruïda. L’any 1653 es reprèn el seguici votiu del Consell barceloní, ara a la nova capella de Sant Roc situada al Portal Nou, amb la participació del Capítol Catedralici i la Confraria de la Plaça Nova. Tres anys abans, el veïnat de la plaça havia instal•lat la fornícula del sant a la torre de l’Ardiaca.
Durant el setge del 1714 es destrueix la capella de Sant Roc del Portal Nou. El 1715 el nou consistori borbònic renova el vot de ciutat amb el seguici al convent de Santa Anna. La Confraria de la Plaça Nova, però, faria el seu seguici a la capella de la Mare de Déu de la Penya, a la Catedral. Mentrestant, a la plaça Nova, des de l’any 1690, amb el nou pont entre les dues torres, dedicat a Nostra Senyora de la Gràcia i amb una nova imatge de sant Roc, les festes creixen amb guarniments, lluminàries, concerts de ministrers, jocs i ofici solemne. D’aquella època conservem algunes partitures de músiques i goigs de sant Roc.