Gegants
ELS GEGANTS DE SANT ROC (O VELLS) DE LA PLAÇA NOVA
El 1355 es va obrir el primer espai urbà de la Barcelona medieval: La Plaça Nova. Al llarg de segles la plaça fou mercat: d’esclaus, de palla, de mobles vells,... i punt de contractació de bastaixos.
Amb motiu de la pesta del segle XVI, el veïnat de la plaça Nova pren com a patró a sant Roc. Des de 1589 per la diada del sant (16 d’agost) se celebren una sèrie d’actes a càrrec del gremi dels bastaixos amb seu a la plaça. La confraria de sant Roc continuà la tradició. I des del 1794, les festes de Sant Roc de la plaça Nova són organitzades pels veïns del barri constituïts en Comissió de Festes.
Les festes de Sant Roc de la plaça Nova, són les festes populars de carrer més antigues i encara vigents de Barcelona, amb força actes singulars: la Cucanya, el Porró-llarg. els panellets, el globus del capità Munyon, el Seguici de sant Roc.. i els gegants.
El 1905 es va fer l’encàrrec de construir una parella de gegants i dos caps grossos -en Tano i en Beco- al taller imatger d’Olot l’Art Cristià. És clar que el disseny de les testes seguien el model dels d’Olot, obra de l’escultor Miquel Blay. El gegant feia 2´75 metres d’alçada i la geganta 2´70. L’escultura era (i és) de cartró i pasta de cartró (guix i cola), i és atribuïda al mestre escultor Toribi Sala i Vidal.
El 1906 són presentats per les festes de Sant Roc. Durant anys ballaren al so del flabiolaire de Sant Llorenç d’Hortons conegut com “en Mataporcs”. Els gegants encara no tenien nom, i eren anomenats simplement com els gegants de la plaça Nova. L’any següent se’ls afegí un tercer nan -el Cu-cut-. Els gegants de Sant Roc de la Plaça Nova són els primers gegants barcelonins pertanyents a una associació veïnal.
La seva activitat va ser ininterrompuda fins la Guerra Civil Espanyola. El 1939 sortiren del seu amagatall (una de les torres romanes de la plaça), on miraculosament es van salvar del bombardeig que va assolar el barri, i per les Festes de Sant Roc d’aquell anys reiniciaren les seves activitats. Sent durant alguns anys els únics gegants en actiu de Barcelona.
Des de 1952 han participat a les festes de la Mercè, ballant al so del flabiolaire de Sant Feliu de Pallerols Ramon Paulís. El 1955 amb motiu de la celebració del sis-cents anys de la Plaça Nova, se’ls va confeccionar uns nous vestits amb disseny del pintor i veí Antoni de Pàdua Rigau, també es fa créixer el cavallet més d’un pam.
A finals dels anys seixanta van canviar de nou de vestit (sastreria teatral Llorens) i van fer algunes actuacions fora de Barcelona. En els actes de celebració del setanta-cinquè aniversari del Reial Club Esportiu Espanyol, la geganta va patir desperfectes per un cop de vent sobtat que va fer caure alguns gegants.
El 1982 va ser l’inici d’un nou període de gran activitat: teatre, sarsuela, televisió, music-hall, publicitat. Participen en trobades i festes dins i fora de Catalunya. Aquest any foren batejats amb els noms de ROC i LAIETA (Eulàlia), foren els seus padrins els Gegants del Pi i la cantant Núria Feliu. També és l’any quan es consolida la Colla de Geganters de la Plaça Nova i amb ella neixen els Grallers La Pessigolla.
El 1985 els gegants bastant nafrats per l’intensa activitat, van haver de ser restaurats pel mestre Domènec Umbert i Vilasseró. També se’ls va fer vestits nous segons els antics figurins d’Antoni de P. Rigau. Foren estrenats en motiu del bateig dels gegants i dels gegantons del Pi, dels quals són padrins. I l’any següent, amb motiu del vuitantè aniversari, es recupera el nan Cu-cut.
El 1987 viatgen al Japó, i el 1988 a París. Després d’anys d’intensa activitat, el 1992, són cedits al Museu d’Història de la Ciutat. Aquest any es fa una reproducció dels gegants, a càrrec de Manel Casserras i Boix, que s’estrenen en la processó del Corpus Christi. Són una rèplica idèntica dels vells, en fibra de vidre -un metre més alts-, i que recupera alguns detalls de les originals de 1906.
Des d’aleshores els gegants nous participen a la inauguració dels Jocs Paralímpics i en múltiples festes dins i fora de les nostres fronteres. Mentre, els gegants vells, només ho fan en el Seguici de Sant Roc (16 d’agost) i la Processó de les Laies (12 de febrer).
El 15 d’agost de 1996, dins de les festes de Sant Roc a la plaça Nova, van celebrar el norantè aniversari i, els gegants vells i els nous, van realitzar un excepcional “ball a quatre” de la seva dansa habitual: el Ball de Santa Eulàlia (s.XVIII ).
L’any 2006 es van celebrar els seus 100 anys d’activitat de ball i de festa ininterrompuda. Fet que succeïa per primera vegada a Barcelona.
Amb motiu de la pesta del segle XVI, el veïnat de la plaça Nova pren com a patró a sant Roc. Des de 1589 per la diada del sant (16 d’agost) se celebren una sèrie d’actes a càrrec del gremi dels bastaixos amb seu a la plaça. La confraria de sant Roc continuà la tradició. I des del 1794, les festes de Sant Roc de la plaça Nova són organitzades pels veïns del barri constituïts en Comissió de Festes.
Les festes de Sant Roc de la plaça Nova, són les festes populars de carrer més antigues i encara vigents de Barcelona, amb força actes singulars: la Cucanya, el Porró-llarg. els panellets, el globus del capità Munyon, el Seguici de sant Roc.. i els gegants.
El 1905 es va fer l’encàrrec de construir una parella de gegants i dos caps grossos -en Tano i en Beco- al taller imatger d’Olot l’Art Cristià. És clar que el disseny de les testes seguien el model dels d’Olot, obra de l’escultor Miquel Blay. El gegant feia 2´75 metres d’alçada i la geganta 2´70. L’escultura era (i és) de cartró i pasta de cartró (guix i cola), i és atribuïda al mestre escultor Toribi Sala i Vidal.
El 1906 són presentats per les festes de Sant Roc. Durant anys ballaren al so del flabiolaire de Sant Llorenç d’Hortons conegut com “en Mataporcs”. Els gegants encara no tenien nom, i eren anomenats simplement com els gegants de la plaça Nova. L’any següent se’ls afegí un tercer nan -el Cu-cut-. Els gegants de Sant Roc de la Plaça Nova són els primers gegants barcelonins pertanyents a una associació veïnal.
La seva activitat va ser ininterrompuda fins la Guerra Civil Espanyola. El 1939 sortiren del seu amagatall (una de les torres romanes de la plaça), on miraculosament es van salvar del bombardeig que va assolar el barri, i per les Festes de Sant Roc d’aquell anys reiniciaren les seves activitats. Sent durant alguns anys els únics gegants en actiu de Barcelona.
Des de 1952 han participat a les festes de la Mercè, ballant al so del flabiolaire de Sant Feliu de Pallerols Ramon Paulís. El 1955 amb motiu de la celebració del sis-cents anys de la Plaça Nova, se’ls va confeccionar uns nous vestits amb disseny del pintor i veí Antoni de Pàdua Rigau, també es fa créixer el cavallet més d’un pam.
A finals dels anys seixanta van canviar de nou de vestit (sastreria teatral Llorens) i van fer algunes actuacions fora de Barcelona. En els actes de celebració del setanta-cinquè aniversari del Reial Club Esportiu Espanyol, la geganta va patir desperfectes per un cop de vent sobtat que va fer caure alguns gegants.
El 1982 va ser l’inici d’un nou període de gran activitat: teatre, sarsuela, televisió, music-hall, publicitat. Participen en trobades i festes dins i fora de Catalunya. Aquest any foren batejats amb els noms de ROC i LAIETA (Eulàlia), foren els seus padrins els Gegants del Pi i la cantant Núria Feliu. També és l’any quan es consolida la Colla de Geganters de la Plaça Nova i amb ella neixen els Grallers La Pessigolla.
El 1985 els gegants bastant nafrats per l’intensa activitat, van haver de ser restaurats pel mestre Domènec Umbert i Vilasseró. També se’ls va fer vestits nous segons els antics figurins d’Antoni de P. Rigau. Foren estrenats en motiu del bateig dels gegants i dels gegantons del Pi, dels quals són padrins. I l’any següent, amb motiu del vuitantè aniversari, es recupera el nan Cu-cut.
El 1987 viatgen al Japó, i el 1988 a París. Després d’anys d’intensa activitat, el 1992, són cedits al Museu d’Història de la Ciutat. Aquest any es fa una reproducció dels gegants, a càrrec de Manel Casserras i Boix, que s’estrenen en la processó del Corpus Christi. Són una rèplica idèntica dels vells, en fibra de vidre -un metre més alts-, i que recupera alguns detalls de les originals de 1906.
Des d’aleshores els gegants nous participen a la inauguració dels Jocs Paralímpics i en múltiples festes dins i fora de les nostres fronteres. Mentre, els gegants vells, només ho fan en el Seguici de Sant Roc (16 d’agost) i la Processó de les Laies (12 de febrer).
El 15 d’agost de 1996, dins de les festes de Sant Roc a la plaça Nova, van celebrar el norantè aniversari i, els gegants vells i els nous, van realitzar un excepcional “ball a quatre” de la seva dansa habitual: el Ball de Santa Eulàlia (s.XVIII ).
L’any 2006 es van celebrar els seus 100 anys d’activitat de ball i de festa ininterrompuda. Fet que succeïa per primera vegada a Barcelona.
GEGANTS NOUS DE LA PLAÇA NOVA
El 1992, amb l’objectiu de conservar els vells i valuosos gegants de sant Roc de la Plaça Nova (1906), l’Associació de Festes de la Plaça Nova decideix d’encarregar a Manuel Casserras uns gegants idèntics però una mica més grans. Van ser estrenats a la Processó del Corpus Christi de la Seu de Barcelona d’aquell any. Els nous gegants de la Plaça Nova vesteixen igual que els vells, segons el disseny d’Antoni de P. Rigau del 1955. Les úniques diferències amb els vells són que, ell porta porra com quan es van estrenar el 1906 i, ella porta una diadema de metall i amb pedreria, mentre que a la geanta vella la corona és de cartró i forma part de l’escultura.
Els gegants nous de la plaça Nova, representen un pretor romà i una noble dama laietana, senyors de la muralla romana de Barcelona. L’any 1992 van participar en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics, han viatjat a Sicília, Narbona, Foix, Montsegur, Perpinyà, Andorra o Alcoi entre altres poblacions catalanes i occitanes. Els gegants nous de la Plaça Nova participen a les Festes a les de Sant Roc, de la Mercè, i de Santa Eulàlia on fan la seva dansa: el Ball de Santa Eulàlia (Ball dels Gegants de la Plaça Nova), interpretada pels seus grallers: La Pessigolla. El 1996 i el 2006, al costat dels gegants vells, van celebrar els noranta i cent anys (respectivament) amb un singular ball a quatre. D’altra banda, els gegants nous de la Plaça Nova, en totes les festes i desplaçaments, dins i fora de la ciutat, són acompanyats pel nan Cu-Cut.
Primera data documentada: 1992
Data i lloc de l’estrena: Processó del Corpus Barcelona, 21/06/1992
Data de Construcció: 1992
Constructor: Manuel Casserras i Boix
Restauració: 2000
Restaurador: Jaume Paris
Última restauració: 2013
Restaurador: Manuel Casserras i Boix
Entitat: Associació de Festes de la Plaça Nova – Comissió de Festes de Sant Roc de Barcelona
Els gegants nous de la plaça Nova, representen un pretor romà i una noble dama laietana, senyors de la muralla romana de Barcelona. L’any 1992 van participar en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics, han viatjat a Sicília, Narbona, Foix, Montsegur, Perpinyà, Andorra o Alcoi entre altres poblacions catalanes i occitanes. Els gegants nous de la Plaça Nova participen a les Festes a les de Sant Roc, de la Mercè, i de Santa Eulàlia on fan la seva dansa: el Ball de Santa Eulàlia (Ball dels Gegants de la Plaça Nova), interpretada pels seus grallers: La Pessigolla. El 1996 i el 2006, al costat dels gegants vells, van celebrar els noranta i cent anys (respectivament) amb un singular ball a quatre. D’altra banda, els gegants nous de la Plaça Nova, en totes les festes i desplaçaments, dins i fora de la ciutat, són acompanyats pel nan Cu-Cut.
Primera data documentada: 1992
Data i lloc de l’estrena: Processó del Corpus Barcelona, 21/06/1992
Data de Construcció: 1992
Constructor: Manuel Casserras i Boix
Restauració: 2000
Restaurador: Jaume Paris
Última restauració: 2013
Restaurador: Manuel Casserras i Boix
Entitat: Associació de Festes de la Plaça Nova – Comissió de Festes de Sant Roc de Barcelona