Les Festes de Sant Roc poc abans i poc després de la guerra
El barri de la Catedral era el centre oficial de la ciutat. Polítics, funcionaris i capellans, institucions i organismes, feien les seves esperades funcions i també vivien les tensions lògiques dels moments de canvi. Però el barri de la Catedral era molt més. Des de feia sis-cents anys era un poble vital, amb veïnes i veïns i molts comerciants, que vivia la seva vida corrent i que gaudia de moments extraordinaris: la festa.
El diumenge 30 de gener de 1938, a quarts de nou del matí, un esquadró de l’aviació legionària italiana, aliada de l’exèrcit franquista, va bombardejar la ciutat afectant fatalment el barri de la Catedral. A les onze del matí, un segon i criminal bombardeig va tornar a afligir el barri i va afectar fins i tot els serveis d’urgència i sanitaris que havien acudit a socórrer els ferits. Aquell matí les bombes van deixar dos-cents deu ciutadans morts. Les bombes sobre la ciutat van caure atroçment durant mesos i els bombardeigs indiscriminats no s’aturarien fins l’entrada de les tropes franquistes el 26 de gener de 1939. Més de vint edificis del barri de la Catedral havien quedat destruïts o seriosament afectats i molts dels veïns i veïnes que van sobreviure a les bombes es van veure obligats a deixar casa seva i marxar del barri.
Aquesta exposició, emmarcada dins el projecte «4¼.», és un homenatge als plaçanovins i les plaçanovines, barcelonines i barcelonins, i a totes aquelles persones que el nostre barri acollia en aquelles dates terribles, poble innocent castigat sota les bombes; morts, ferits, expropiats amb la vida destrossada. L’esperit plaçanoví però és manté ferm i la memòria per tots ells no s’extingirà mai.
