Durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat el barri de la Catedral i la Plaça Nova, amb l’avinguda de la Catedral totalment oberta, van prendre una altra dimensió. Malgrat que gran part del veïnat tradicional ja no hi vivia, molts hi mantenien el contacte i hi venien per Festes, però el barri va eixamplar els seus límits a tot el que s’anomena Barri Gòtic i, per les Festes de Sant Roc, a les barriades veïnes de Sant Pere i de Santa Caterina des d’on venia gran quantitat de mainada, i la Comissió de Festes es reforçava amb nous membres vinguts d’arreu de la ciutat.
Les propostes d’activitats festives de la Comissió de Festes van créixer en quantitat i varietat per atraure els nous veïns i nous públics: cinema, teatre, varietats, festival infantil, esbarts, cantada d’havaneres, concursos de dibuix, de fotografia, de cinema...L’any 1970 la Comissió de Festes i el veïnat va viatjar a Montpeller, vila natal de sant Roc, en agermanament de les dues ciutats. L’any 1974 es creà La Salutació del gos a Sant Roc, un acte amb exhibicions canines i en la qual els gossos del barri són els protagonistes en record de la llegenda del sant i el gos barceloní i de la dita “Per l’agost, després de Sant Roc, sant gos”.
Malgrat tot, cal reconèixer com un encert de les noves Comissions de Festes d’aquestes dècades que els actes més tradicionals, com el Seguici, els gegants, la Cucanya i els jocs, els titelles..., fossin els més concorreguts i celebrats de les Festes. La premsa i diversos estudis ho destacaven com exemple del manteniment vigorós de la tradició al cor d’una ciutat cada vegada amb menys veïns i amb més turistes.
