Monsenyor, Regidora, sr. Director general… Plaçanovins i plaçanovines… Amigues i amics
Primer de tot permeteu Monsenyor felicitar-vos pel recent anunci del vostre nomenament com a Cardenal de Barcelona i agrair-vos la vostra acollida en aquest dia tan important per a nosaltres.
Senyor Director general, Lluís, en nom de l’Associació de Festes de la Plaça Nova el nostre agraïment per la declaració de les Festes de Sant Roc de Barcelona a la plaça Nova com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Regidora, amiga Gala, moltes gràcies per ser al nostre costat en tot aquest procés.
Vull agrair a l’equip de projectes, arxiu i recerca de l’Associació de Festes de la Plaça Nova –Anna Garcia, Montse Castells i Lluís Gelis- la bona i molt àgil feina de recerca de la documentació que acredita la llarga trajectòria, 428 anys, de les Festes de Sant Roc. I a l’equip de Recerca i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya -Olga Brea, Verònica Guarch i Rosa Canela- que han fet el seguiment i han agilitzat l’expedient.
També us vull agrair a tots els que heu fet possible celebrar aquest acte d’avui; des del Bisbat Mn. Robert Baró, Mn. Sergi Gordo i Mini Obiols (entre altres), des de la Generalitat Catalunya, Olga Brea i Lluís Puig, des del Districte de Ciutat Vella, Manel Doñate i Mariona Buxadé, entre altres (malgrat que no ens hem estalviat tramitar tots els permisos), a l’amic Màrius Igual i al seu equip de l’empresa Pirotècnia Igual, a tots els membres, socis i amics de l’Associació de Festes de la Plaça Nova… i a tots vosaltres plaçanovins i plaçanovines de fet i d’esperit. Moltes gràcies
————————
Aquest reconeixement a les Festes de Sant Roc ens dona un nou impuls, noves energies, per al manteniment, la salvaguarda i la realització de les festes més petites, humils i intimes, volgudament petites, humils i intimes, i més antigues de la ciutat.
Sant Roc és patró de Barcelona des de 1563 i al barri de la Catedral li fem festa des de 1589. La nostra festa és una raresa a la Barcelona del segle XXI. Però si alguna cosa ens caracteritza per haver fet arribar la festa fins avui és la resistència a desaparèixer, el sentit de pertinença i la defensa de la memòria i la dignitat del barri de la Catedral.
Com reconeix la Generalitat de Catalunya en la declaració de les festes com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional:
Les Festes de Sant Roc de Barcelona a la plaça Nova són les més antigues que se celebren a la ciutat i han sabut, malgrat els canvis urbanístics que ha patit la plaça Nova i el barri que l’envoltava, resistir el pas dels anys tot mantenint l’essència dels seus inicis.
I en la seva catalogació com a festa votiva Patrimoni Festiu de Catalunya, la Generalitat de Catalunya diu:
Les Festes de Sant Roc de Barcelona a la plaça Nova són tot un referent històric pel que fa a la seva vessant popular i tradicional, però també pel fet de ser unes festes que han resistit amb el pas del temps tota mena de dificultats, la qual cosa no només la converteix en una festa que manté l’essència dels seus inicis sinó també com a acte de resistència.
I certament el barri, i les festes, han patit diverses i greus dificultats, temps molt difícils que han fet témer per la seva supervivència. La desaparició de la trama urbana, la diàspora forçada -en més d’una ocasió- de veïns i comerciants, la gran transformació del barri i de la societat que l’envolta…
La devoció a Sant Roc, el seu esperit humil de servei i compromís amb els altres, i el plaçanovisme –essència de la barcelonitat, com deia Semprònio- han fet que les Festes de Sant Roc avui siguin Festa Patrimonial d’Interès Nacional i patrimoni de tota la ciutat i del país.
I tot això és gràcies als milers i milers de plaçanovins i de plaçanovines que durant 428 anys han fet poble i han fet barri, a les moltes generacions que n’han mantingut l’essència, amb esforç i patiment, amb devoció i amb il·lusió.. els Estruch, Parellada, Rigau, Garrut, Borràs, Thomas, Guillem, Sagarra, Amat, Bach, Baqué… els que ens han deixat i els que sou aquí… a tots els membre de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, plaçanovins i plaçanovines d’arreu de la ciutat. Moltes gràcies….
Per acabar permeteu-me recordar una de les imatges d’una de les nostres exposicions de més èxit “El Barri perdut”. En aquesta imatge es veu la part desapareguda de la plaça Nova, la placeta, just els edificis que donaven a l’embocadura dels carrers de la Corríbia i del Bou de la plaça Nova, edificis afectats pel bombardeig del 30 de gener de 1938, edificis i carrers avui desapareguts sota l’avinguda de la Catedral. Totes les persones que surten a la fotografia són d’esquena, com marxant però sense acabar de marxar… esperits errants d’un barri perdut. Amb la declaració de Sant Roc com Festa Patrimonial d’Interès Nacional aquests esperits, aquest espectres fantasmagòrics, poden marxar en pau… el barri perdut és ben viu.
Visca Sant Roc!
Xavier Cordomí
president
