Les músiques de l'Àliga de la ciutat ressonaran a la recent restaurada església de Sant Sever

S’estrena un nou repertori per fer ballar l’Àliga de la Ciutat de Barcelona, la figura de més transcendència i rellevància del seguici festiu barceloní. En tenim notícies al segle XIV, però va viure la seva època més brillant durant els segles del barroc català quan participava en tota mena de cerimònies religioses i institucionals. Avui l’Àliga torna a ser un entremès municipal.

El pròxim dia 19 de juny a 2/4 de vuit del vespre a l’església de Sant Sever els Ministrers del Rec interpretaran “Les músiques de l’Àliga de la Ciutat”, un concert, organitzat per l’Associació de la Plaça Nova de Barcelona -entitat que va recuperar i preserva la figura- i amb la col·laboració de la Catedral de Barcelona, en el marc de les celebracions dels 650 anys de l’Àliga de la Ciutat… o més! i de la Festivitat de Corpus, que vol ser un viatge per diferents melodies que conviden a la dansa i al passeig d’aquesta figura festiva barcelonina. El repertori del concert inclou els balls propis -tradicionals i moderns- de l’Àliga de la Ciutat així com una selecció d’un quadern de danses del segle XVIII localitzades recentment al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC). Unes tonades que han estat arranjades de nou per a cobla de ministrers i que no només es recuperaran en aquest concert sinó que també sonaran durant la processó de Corpus d’enguany per a acompanyar l’Àliga barcelonina.

650 anys de l’Àliga de la Ciutat… o més! 

L’Àliga és un dels elements més emblemàtics de la imatgeria festiva de Barcelona. La primera referència documentada de la figura és del 1371, quan el rei Pere el Cerimoniós va  demanar la seva  presència a Perpinyà en el casament de l’Infant Alfons. Durant els segles XVI i XVII, va tenir un paper destacat en cerimònies civils i religioses com a figura depenent del Consell de la Ciutat. Però, el Decret de Nova Planta (1716) va comportar la restricció dels seus privilegis com a símbol institucional i, més endavant, les prerrogatives en actes i recintes religiosos. La darrera referència de l’antiga Àliga barcelonina és de l’any 1807.

Després d’un llarg període d’absència, el 1989 l’Àliga va ser recuperada per l’Associació de Festes de la Plaça Nova i cedida a la ciutat de Barcelona per mitjà de l’Institut de Cultura, que la va reconèixer de nou com a entremès municipal amb protocol propi i un lloc reconegut dins les festes i celebracions de la ciutat.

Amb motiu dels més de 650 anys de la seva primera referència documental, al llarg de l’any passat i del present, es celebren diversos actes commemoratius: la presentació de les coreografies de la Suite per a fer ballar l’Àliga de la Ciutat, una versió per a cobla de la mateixa Suite estrenada per les 435 Festes de Sant Roc de Barcelona a la Plaça Nova, o entre altres, l’acte participatiu per les Festes de la Mercè L’Àliga se’n va de festa i, per les Festes de Santa Eulàlia, va protagonitzar una cercavila commemorativa dels 650 anys convidant l’Àliga de Gràcia i el Colomí de Sant Andreu. La figura també ha estat restaurada recentment al Taller d’Escultura Casserras de Solsona, recuperant el daurat original.

En aquest concert es podrà gaudir d’un moment excepcional que combina patrimoni musical i tradició festiva. El repertori inclou, a la primera part, balls tradicionals com la Mantuana i la Cançó —melodies clàssiques que han estat nombrosament versionades—, així com els balls propis, antics i contemporanis, que balla la figura de l’Àliga barcelonina. Entre aquests, s’interpretarà el tradicional i protocol·lari Ball per a ballar l’Àliga de Barcelona per xirimies, una peça anònima que figura en un manuscrit de 1756; el Ball de l’Àliga de Barcelona (Esclat de Festa), compost per Carles Santos i estrenat durant les cerimònies olímpiques de Barcelona’92; i la Suite per a fer ballar l’Àliga de la Ciutat, amb els seus tres moviments: Marxa, Pavana i Giga, composta per Jesús Ventura l’any 2015.

La segona part del concert comprendrà una selecció de danses del tombant dels segles XVIII i XIX, que han estat recentment retrobades al Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Aquestes tonades han estat arranjades per a cobla de ministrers pel músic Pol Ducable i no només sonaran en aquest concert, sinó que també acompanyaran l’Àliga de la Ciutat durant la processó de Corpus d’enguany, en una proposta que unirà recerca històrica, creació musical i expressió festiva.

Recuperació de patrimoni musical popular del segle XVIII

El manuscrit CAT CEDOC 1.5.1 272 és un testimoni excepcional de la música popular de la Barcelona de 1800. Amb el títol Escala per la flauta trabasera, aquest quadern conté més d’un centenar de melodies que ens traslladen als salons barcelonins on es ballaven danses cortesanes al tombant de segle. Es tracta de contradanses, minuets, boleros i tonades militars (entre altres peces) que situen aquest corpus musical en el període enclavat entre la Gran Guerra (o Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció) de 1793-95 amb l’època napoleònica al voltant de 1808-10.

No és estrany que els músics barcelonins de l’època servissin tant a l’exèrcit regular o als terços de Miquelets com a les capelles de música de la Catedral, de Santa Maria del Mar o del Pi. Com tampoc era estrany recollir les tonades més conegudes en quaderns manuscrits: alguns servien per aprendre a tocar diferents instruments (com és el cas que ens ocupa) i d’altres eren recollides per organistes que les interpretaven la nit de Nadal (conegudes com a llibertats d’orgue). És en aquest quadern on han aparegut diferents ballets de gegants, balls per a àliga i tonades de bastons, i gràcies al seu estudi s’ha recuperat part del patrimoni musical festiu del Principat.

Així, en aquest recopilatori de danses i cançons del CEDOC hi trobem melodies coincidents amb altres manuscrits de l’època, entre mitjans del segle XVIII i mitjans del segle XIX, com són les llibertats d’orgue com les de Prats de Rei, Lleida o Banyoles, així com en altres manuscrits que es troben a la Biblioteca de Catalunya o inclús en arxius hispanoamericans.

Una església barroca acabada de restaurar, el marc ideal per a aquest concert

L’escenari d’aquest concert serà l’església de Sant Sever és una joia del barroc català que recentment ha estat restaurada després de cinc anys de treballs impulsats des de la Catedral de Barcelona. Des de febrer d’aquest 2025 els visitants ja poden tornar a gaudir d’un dels pocs temples que no va patir desperfectes durant els aldarulls a la ciutat del segle XX; durant la Guerra Civil, va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no va cremar.

Aquesta restauració suposa una de les intervencions més importants en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya. En la darrera fase de la restauració s’ha descobert i recuperat la policromia original de les figures centrals del retaule major, obra de l’escultor Pere Costa.

Ministrers del Rec

Ministrers del Rec és una cobla de música antiga especialitzada en la interpretació de repertori popular històric. Formada per músics que combinen experiència amb joventut, la formació neix amb la voluntat de recuperar el patrimoni musical català de l’Antic Règim i presentar-lo amb uns arranjaments que combinen el gust de l’època amb alguna harmonització més moderna.

La formació farà el seu primer concert a l’església de Sant Sever dins dels actes de celebració dels 650 anys de l’Àliga de la Ciutat… o més! i hi estrenarà algunes de les danses cortesanes del segle XVIII recentment trobades a CEDOC.

Ministrers del Rec està format per:

• Pol Ducable, tarota i direcció
• Adrià Abellan, tarota
• Joan Macias, flabiol i tamborí
• Pol Fernàndez, sacabutx
• Gabriel Almeida, fiscorn
• Albert Medina, baixó
• Tomàs Ors, tabal