Les obres de demolició es van allargar fins l’any 1958 i van representar la lenta agonia del barri i la diàspora de més de mil set-cents veïns. Va ser una reforma urbanística brutal que no va comptar ni amb veïns i comerços, ni amb la tradicional cohesió social del barri, ni, encara menys, amb les festes i tradicions. Una mala gestió que va fer desaparèixer dramàticament tot un barri. La lenta demolició d’edificis i l’inajornable desplaçament de la majoria del veïnat, durant la dècada dels anys cinquanta, era una constant preocupació dels veïns i dels comerciants, la majoria dels quals hi tenien les seves llars i botigues des de feia moltes generacions. El barri de la Catedral era com un poble autosuficient i, com deia Puig i Alfonso, “quan algú s’havia de casar buscava la xicota sense moure’s de la plaça”. La mort del barri era el sentiment que ho presidia tot.
La Comissió de Festes, conscient de les terribles circumstàncies per les que passaven no tan sols la continuïtat física del barri sinó també les mateixes relacions veïnals i familiars, va exercir d’autèntica Associació de Veïns i Comerciants. L’any 1950, la Comissió de Festes va augmentar molt considerablement el nombre de membres, la majoria, joves que no es resignaven a veure desaparèixer el barri, les seves tradicions i el contacte entre veïns. Sant Roc, i la Comissió de Festes, van reaccionar amb energia.
La Comissió de Festes de Sant Roc va actuar com una eficaç eina cohesionadora de veïns, exveïns i nous veïns. Es van programar tota mena d’activitats per les Festes i més enllà de les Festes: el Sopar de Veïnat, el Quadre Escènic de la Plaça Nova, el Club Esportiu Plaça Nova (amb equips de futbol i d’escacs), l’organització d’excursions culturals o la gran celebració, l’any 1955, dels 600 anys de la Plaça Nova, amb la publicació de dos llibres, l’auca de la plaça i la renovació dels gegants. D’aquest esforç veïnal va néixer un nou gentilici reflex d’aquest esperit resistent: plaçanovins i plaçanovines. D’aquesta lluita titànica per la supervivència del barri mitjançant la Comissió de Festes se’n van fer un gran ressò molts intel•lectuals i també la premsa de l’època.