El 8 d’agost de 1936, ben entrada la nit, un grup d’incontrolats va violentar la fornícula de sant Roc de la plaça Nova i en va destruir la imatge. Els trossos van ser recollits i guardats per un veí. Aquell any, malgrat que tot estava a punt i el cartell de la festa gairebé acabat, no es van celebrar les Festes. Feia poc menys d’un mes que havia esclatat la Guerra Civil i la ciutat vivia amb incertesa els diferents esdeveniments que se succeïen. El barri durant tres anys va viure una nova i tràgica epidèmia: la guerra. Malgrat tot, la Comissió de Festes no va arribar a dissoldre’s mai.
El diumenge 30 de gener de 1938, a quarts de nou del matí, un esquadró de l’aviació legionària italiana, aliada de l’exèrcit franquista, va bombardejar la ciutat. El bombardeig va afectar dramàticament el barri de la Catedral. Es van ensorrar o malmetre edificis de les places Nova i de Sant Felip Neri, dels carrers de la Corríbia, del Bou de la plaça Nova, dels Capellans, dels Sagristans, dels Arcs, de la Palla... A les onze del matí, un segon i criminal bombardeig va tornar a afligir el barri, i va afectar fins i tot els serveis d’urgència i sanitaris que havien acudit a socórrer els ferits. Les bombes van deixar dos-cents deu veïns morts i setanta-cinc de ferits. Més de vint edificis van quedar destruïts o seriosament afectats.
Amb la fi de la guerra i un cop instaurat el nou règim del dictador general Franco, el mateix any 1939 es van tornar a celebrar les festes amb els actes més tradicionals i, evidentment, els religiosos. La Comissió de Festes encara no era conscient, com no ho era gran part de la població, de l’abast de la victòria feixista i de les seves conseqüències. Aquell any per Sant Roc, a més de la lògica i solemne restitució de la imatge del sant, es van ballar sardanes per primera vegada a la ciutat després de la guerra. La ballada de sardanes va acabar en ball de bastons a càrrec d’uns individus falangistes.
Durant els primers anys del franquisme la festa va transcorre entre la censura i el control de tots els actes per les autoritats del règim, la fam i la misèria de molts veïns i la presència predominant dels actes religiosos. Malgrat tot, els membres de la Comissió de Festes que restaven vius i al barri van fer tot el possible per mantenir l’esperit i la catalanitat de la festa amb el Seguici, les sardanes i les actuacions d’esbarts.
El 1940 les noves autoritats municipals franquistes, tot aprofitant els efectes del bombardeig de l’any 1938, van rescatar l’antic projecte del Plán de Reforma Interior per a enderrocar edificis i obrir la projectada avenida C. La que seria l’avinguda de la Catedral va fer desaparèixer els carrers de la Corríbia, del Bou de la plaça Nova i de Sallent i va transformar els de la Palla, dels Arcs, dels Boters, dels Capellans i dels Sagristans.