El primer terç del segle XX va representar l’autèntica edat d’or de les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. El 1903 es renova la Comissió de Festes amb la incorporació de joves pertanyents als llinatges menestrals habituals del barri i de nous veïns, prohoms de la política i la intel•lectualitat del moment i joves amb ínfules artístiques, que donen un gir a la festa i que, sense alterar l’esperit popular de la seva essència, les enriqueixen amb un aire nou de catalanitat i modernisme.
La Comissió de Festes incorpora noves activitats a la festa d’acord amb els gustos del moment: sardanes, esbarts, gegants i capgrossos, una cucanya nova, globus i focs japonesos, concerts i balls a la moda i el cartell de la festa. Aquest cartell, únic i original en cada edició, era concebut per l’artista plaçanoví Antoni de Paula Rigau. En va realitzar cinquanta sis, entre els anys 1907 i 1972, i cada un és una obra d’art i una crònica del moment. Van esdevenir una autèntica atracció de la festa que tota la ciutat esperava.
L’any 1903, la Comissió de Festes va acordar confeccionar una nova bandera del barri. És coneguda com la Bandera Verda, pel color de la seva tela de seda i pels seus serrells i bordons daurats. Des d’aleshores la Bandera Verda va desfilar en el Seguici del sant al costat de les banderes dels Bastaixos i de la Ciutat.
L’any 1904 Francesc Llorens, fuster i antiquari del carrer del Bou de la Plaça Nova i membre de la Comissió de Festes, va construir una nova cucanya per a les Festes. Aquesta cucanya, que actualment encara és la mateixa, és singular tant pel seu color verd intens i la seva forma —dos pals plantats a terra amb un tercer travesser greixat i giratori— com pel joc en si, anomenat simplement Cucanya de la Plaça Nova. La cucanya ha esdevingut ritual i principal atracció dels nens i nenes del barri durant generacions.
L’any 1906 la Comissió de Festes va encarregar una parella de gegants a El Arte Cristiano d’Olot. Els gegants de Sant Roc de la Plaça Nova van ser els primers gegants barcelonins propietat dels veïns d’un barri a Barcelona, i han estat en actiu ininterrompudament. Amb els gegants es van comprar un parell de capgrossos, coneguts com el Tano i el Beco, desapareguts el 1963. L’any 1907 se’ls va afegir un tercer nan, el Cu-cut, personatge de la revista satírica del mateix nom, molt popular a l’època. L’any 1909 va néixer la tradició d’un altre element que va esdevenir imprescindible a les festes del primer terç del segle XX, i que també perdura a les actuals, el Gran Globus del Capità Munyon.
Les Festes de Sant Roc gaudiren de gran prestigi i atenció, sobretot a la dècada dels anys trenta, i això ho constatava la premsa de la ciutat. Malgrat tot, patien les circumstàncies convulses del moment. L’Ajuntament de Barcelona, que el 1909 va perdre el costum de complir el vot de ciutat, l’any 1923 va suspendre la subvenció a la Comissió de Festes de Sant Roc. Les dictadures dels generals Primo de Rivera i Berenguer van fer trontollar les festes, que no van recuperar la brillantor fins la Segona República.