L’any 1794 el Gremi de Bastaixos de la plaça Nova, amb seu a la plaça i sota el patronatge de la Mare de Déu de la Victòria -la imatge de la qual era a la torre del Bisbat de la plaça-, ofrenà una bandera de sant Roc als veïns del barri que organitzaven les festes del sant, en les quals el gremi també hi participava des de feia anys. Aviat la Bandera dels Bastaixos va ser un element imprescindible de la festa de Sant Roc i del Seguici, que, des del 1780 i fins al 1835, va anar a l’església de Sant Gaietà, situada a l’actual Portal de l’Àngel.
La plaça Nova, des del seu naixement el 1355, era el centre vital, comercial i social del barri de la Catedral. Des del primer moment va ser l’espai de la ciutat que acollia tota mena de mercats a redós dels quals van aparèixer tot tipus de negocis familiars, fondes i hostals que perdurarien fins ben entrat el segle XX. Aquests veïns de tota la vida, els “Xacó”, Tòfol cansalader, Guimet dels billars, Pontí daurador, Pepeta Caball..., eren les responsables espontànies de les festes populars que constituïen la Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova i carrers adjacents. D’aquesta Comissió de Festes, a part de les cròniques de l’època, no conservem documentació oficial però la considerem la precursora de l’actual Associació de Festes de la Plaça Nova.
Les celebracions durant el primer terç del segle XIX anaven incorporant noves activitats i elements festius que van esdevenir tradició: l’aigua de Sant Roc, la sortija, el rosari cantat pels escolans de solfa de can Marraco, el templet al mig de la plaça -que era el mateix que el de les festes de Carnaval-, el Porró Llarg -que va portar de Mataró na Caterina Xacó l’any 1830- o els saraus i balls de nit. Tot aquest món popular i de barri el representà esplèndidament el 1870 Frederic Soler, Serafí Pitarra, en el seu quadre de costums La Festa del Barri.